|
"La saviesa de la ignorància" "Pensem la vida més que no pas la vivim" - vaig llegir un dia en algun lloc. No he deixat de pensar-hi i, pensant-hi, me n’he adonat que és veritat; pensem massa. La nostra mirada, un dia pura i juganera com la de l’infant, s’ha convertit en la mirada racional del pensament, del prejudici. El saber, la cultura, la raó ens ha embotit dins un món artificial i ens ha allunyat de la unió essencial amb la Naturalesa, de la mirada transcendent. I ara, quan mirem, ja no veiem res més que el que ens han ensenyat a pensar. |
|
|
És per això que la meva obra ha volgut ser concebuda des del buit. No és fruit del pensament, ni d’una reflexió, ni de cap teoria. S’emmarca en un espai sense record, ni prejudici, ni saber, ni identitat. És en l’oblit on neix i on es desenvolupa. Un oblit platònic, una pèrdua total del control. EI meu desig, el meu somni, la meva realitat és en la meva obra. En ella anhelo tot allò que vol ésser essència, unitat, inconformisme, contradicció, canvi, indefinició, sensualitat, voluptuositat, efervescència, ...VIDA. Natàlia Vidal |